ELS CONTES DE LA DOLORS

Posted in Taller ocupacional.

El Centre Ocupacional d’ASPASIM disposa de deu seccions en funcionament en tres centres situats a Vallvidrera, al carrer de Canet i al Poble Espanyol. El seu objecte és facilitar als destinataris, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional perquè cada usuari/ària pugui assolir la màxima integració social, tenint en compte les seves possibilitats i potencialitats, i a través d’un programa individualitzat (PI) que elabora el psicòleg amb l’ajut de monitors i especialistes.

Us deixem una experiència inclusiva del Centre del carrer Canet, amb lEBM del carrer Canet. 

 

La Dolors, una dona amb discapacitat intel·lectual que viu a Sarrià i treballa al STO d'Aspasim, al carrer Canet, cada dia quan passava per davant de l'Escola Bressol, saludava els nens i se li il·luminava la cara.

Per aquest motiu, i veient el seu interès pel món infantil, se li va preguntar si potser li agradaria explicar contes, o poder col·laborar amb l'escola i els nens.

Entusiasmada davant la idea, vam traslladar la proposta d' aquesta col·laboració  a l'Escola Bressol. L'Esperança, la directora, de seguida es va engrescar.

Vam acordar que començaríem al novembre, per a que els nens estiguessin adaptats i ens proposava la classe de 2-3 anys.

El primer contacte:

l'Esperança ens va presentar la Claudia, la tutora de l'aula, que ens va rebre molt bé, i ens va ensenyar tota l'escola.

D'entrada, vam valorar que la Dolors hi pogués anar sola... però tal i com la vam veure, cohibida i amb poca seguretat, vam pensar que li caldria un acompanyament, un temps, i també perquè la Dolors té epil·lèpsia, i cal ajudar-la a mesurar les emocions que li poden provocar absències.

El primer dia, vam estar juntes en una classe, amb la Dolors, però ella va demanar estar sola, ja que era el que s¡havia imaginat, i vam reforçar aquesta iniciativa.

Ens vam trobar amb el problema, que al donar poc joc, per la seva inseguretat, els nens se li acostaven poc.

VAlorem que el tracte cap als infants era molt bo. Però mancava la iniciativa davant els nens i calia polir l'apropament  per a que no fos invasiu, és a dir, aprendre el seu llenguatge.

Ens plantejavem que era una problema d'aprenentatge, ja que la Dolors mai havia estat amb contacte abans amb nens, i no de capacitat.

Anem perfilant:

 

Al mes d'abril, vam aprofitar un canvi de la  figura que l'acompanyava per introduir els canvis, i poder donar més suport i modelatge a la Dolors. 

Vam veure la necessitat d'introduir un “element màgic” per tenir assegurada l’atenció del nostre públic. El «Conte de la Dolors» va començar a arribar en una caixa d'on sortien diferents elements que ajudaven a la seva tasca de contacontes, titelles, dibuixos, complements pels nens, etc.

D'aquesta manera, vam aconseguir tenir un petit públic interessat en allò que havia de passar i que semblava màgic.

La Dolors agafava confiança, amb el suport de les titelles, i la interacció amb els nens va ser més alta.

Tal com diu el pedagog italià G. Rodari, els contes obren les portes de la imaginació i la fantasia de l’infant. El conte proporciona plaer i gaudi només pel fet de ser-ho.

I per la Dolors, aquests contes van proporcionar, satisfacció, autodeterminació, seguretat, autoestima i, sobretot, felicitat. 

 

Anna Seguí i Núria Pedrola